Res en aquesta novel·la no és fals: ni les trifulgues d’una nit de dissabte d’uns personatges a la deriva (amb un seguit de situacions decididament còmiques i més aviat poc heroiques) ni la selva de plàstic que els fa de decorat. L’obsessió dels personatges per aparentar dignitat, i fins i tot glamour, ens fa oscil·lar entre la tendresa i el riure, i ens ofereix el retrat cruel d’un final de segle sense grans ideals però amb moltes majúscules. El rei de la selva és una novel·la d’amor.