Després de la Primera Guerra Mundial, Trieste deixa de pertànyer a l’Imperi austrohongarès i passa a ser annexada a Itàlia, i ben aviat és sotmesa a la virulència del feixisme més bel·ligerant. Aquest recull ens mostra, des de la perspectiva d’un nen, com la cultura eslovena, injustament anorreada, va saber contrarestar la pressió assimiladora.

A través de la seva experiència, Boris Pahor, l’últim gran supervivent dels camps nazis, narra un dels episodis més oblidats de la història contemporània, alhora que fa una declaració d’amor a la geografia, humana i física, d’aquesta ciutat del Mediterrani.