Les novel·les de Narcís Oller (1846-1930) són, no solament un intent reexit d'obertura dins la literatura catalana, sinó també un component apreciable del gran concert de la novel·la europea del segle XIX. Oller fou l'autor d'obres tan importants com "La papallona" (1882), "L'escanyapobres" (1884), "Vilaniu" (1886), "La bogeria" (1899) i "Pilar Prim" (1906). "La febre d'or" (1890-1892), al novel·la que presentem, és la més ambiciosa de l'autor i ha esdevingut un clàssic de la literatura catalana del segle XIX. "La febre d'or" assenyala el moment de màxima popularitat i plenitud creadora de Narcís Oller, i el seu èxit fou immediat i ressonant. És la gran novel·la de Barcelona i d'una burgesia que veu créixer la seva autoritat econòmica i social arran de l'especulació de la borsa de començaments dels anys vuitanta, i es converteix, així, com ho volia el seu autor, en un document d'estudi per a conèixer un moment crucial de la història d'un determinat sector de la societat del seu temps, vist, evidentment, a través del temperament personal del gran novel·lista.