Més de 300 anys de repressió, prohibicions i menyspreu no han aconseguit fer desaparèixer el català. Ben al contrari, sembla que després de segles de persecució els catalans han dit prou.

Aquest llibre és un monòleg, una autobiografia lingüística i una crida a l’acció. Amb un humor marca de la casa que sovint glaça el somriure, Òscar Andreu posa el termòmetre a la situació de la llengua, planteja les principals qüestions que n’amenacen l’existència i proposa una mesura radical per assegurar-ne la pervivència: parlar-la.

Vet aquí el primer pas —fonamental, però no l’únic— per salvar el català: parlar-lo peti qui peti, a tot arreu, a tota hora i amb tothom.