Una representació objectiva i detallada de la realitat amb llenguatge directe. El naturalisme científic conflueix amb el naturalisme literari. Aventura, viatge, sensibilitat, suspens, sinceritat. Cargols, balenes, ratpenats, tigres; dones, infants, capitans. Amics i adversaris. Un desplegament narratiu fractal on present i passat es troben cara a cara. Els personatges estan condicionats per la seva herència genètica, la seva època (la ciència a Catalunya a principis del segle XX) i els conflictes tant socials com psicològics. No-ficció i alhora autoficció especular, Aguilar-Amat fa una crítica dura a les insídies que provoquen les guerres. “Mans de cristall que desfan nusos de ferro”. Equidistància i unitat; anàlisi i identificació. Detallisme minuciós per tal de reflectir la realitat sense idealitzar-la, sabent que, sovint, només podem definir-nos des de l'espai de frontera.

Sergi Pàmies: “la història i el to atrapen. L'estil funciona”.

Vicenç Villatoro: “Un exercici profund de memòria i d’estil literari, sobre la base d’una extraordinària documentació”.

Entre l’acadèmia (Terminologia, FTI-UAB) i la creació literària, Anna Aguilar-Amat (1962) ha dedicat la seva vida a entrelligar paraules i silencis amb un objectiu: obrir senders transitables. L’art d’expressar de manera entenedora la complexitat, sense deixar de ser específic, demana una comprensió essencialista i profunda dels temes, incloent-hi l’emoció. Tant en l’assaig com en la poesia, la seva producció ha estat guardonada i ha participat en múltiples festivals internacionals. Conscient de la manca de visibilitat dels “col·lectius menys traduïts” va crear QUARKpoesia, grup de recerca per a l’intercanvi d’idees poètiques. Amb Naturalistes morts fa un pas més envers a la mal·leabilitat dels gèneres des d'una llibertat d'expressió personal.