Prudenci Bertrana (1867-1941), fill d'un activista carlí, visqué una infantesa dramàtica, voltada de mort i dolor a causa de la guerra. Després passà una adolescència ja més comfortable, però rebutjant el seu destí familiar. de propietari rural es dedicà a la pintura. Finalment, ja instal·lat a Barcelona, es lliurà a les lletres, en les quals va debutar amb dos èxits: Josafat (1906) i Nàufrags (1907). També es dedicà al periodisme i al teatre. La seva obra més ambiciosa és la trilogia Entre la terra i el núvols, integrada per L'hereu (1932) - que va obtenir el premi Crexells- El vagabund (1933) i L'impenitent (1948), obra pòstuma, que fins ara no ha tingut la difusió que es mereixia.
L'impenitent , com els anteriors volums de la trilogia, és una obra d'origen autobiogràfic, un veritable roma à clef, en què el lector no té gaires dificultat a identificar es personatges reals que hi apareixen: així, el protagonista, Innocenci Aspriu (Prudenci Bertrana), l'editor Pau Garcia (Antoni López Ventura), propietari de «L'Esquella de la Torratxa» i «La Campana de Gràcia», etc. Però la novel·la va més enllà del document i és una bella mostra dels dots narratius de Bertrana, que com pocs autors va viure amb passió l'art i la literatra.